VOCABULA NECESARIA

SUBSTANTIUS:

Aedilis à Edil (encarragat d’organitzar festes)

Agerà  Camp

Alimentum à Aliment

Amphora à Àmfora

Bos, bovis à Bou

Capillus à Cabell

Caro à Carn

Civis à Ciutadà

Consul à Cònsol

Cursus à Curs

Honor à Honor

Farina à Farina

Garum à Garum (salsa de peix)

Gemma à Pedra

Homo à Home

Imperium à Imperi

Labor à Feina

Legio à Legió

Medicamentum à Medicament

Mercator à Comerciant

Merx à Mercadaria

Miles à Soldat

Officina à  Oficina

Officium à Ofici

Oleum à Oli

Ornatrix à Perruquerra

Ovis à Ovella

Paedagoga à Pedagoga

Panis à Pa

Pastor àPastor

Pigmentarius à Perfumista

Piscis à Peix

Pistor à Forner

Praetor à Pretor

Quaestor à  Qüestor

Societas à Societat

Taberna à Botiga

Tabernarius àBotiguer

Tela à Tela

Tinctor àTintorer

Tonsor à Barber

Unguentum à Ungüent

Urbs à Ciutat

Vacca à Vaca

Vinum à Vi

VERBS:

Defendo à  Defensar

Emo à Comprar

Pario à Parir

Possum à Ser

Pugno à Lluitar

Sano à Guarir

Tingo à Tenir

Vendo à Vendre

ADJECTIUS:

Aeger à Malalt

Arduus à Dur,

Difficilis à Díficil

Varius à Divers

PARAULES INVARIABLES:

Denique à Finalment

Postea à Després, més tard

NARRATIO

Els homes romans tenen diversos oficis. El pare d’en Luci i la Clàudia és comerciant. Els comerciants són els  qui venen productes varis: oli, farina, vi, gra, peix, àmfores, teles, pedres precioses, etcètera. En Claudius fa salsa de peix  a l’oficina;  després les ven a les províncies Romanes.

El pare de l’Antoni és soldat a la legió Romana. Les legions Romanes lluiten per defensar l’Imperi Romà.

El Pare d’en Marci és metge  a la ciutat i cuida els ciutadans. A la Legió Romana també hi ha metges, que cura els militats malalts.

Els homes de la ciutat i de pagès tenen  molts altres oficis: el cambrer a la taberna ven aliments; el barber talla les barbes els homes; el professor ensenya els nens; el forner fa pa; el perfumista fa olis; el tintorer tenyeix teles, etc.

Patricius va cursar molts anys amb honor: questor, després edil, pretor, finalment cònsul.

En el camp romà, són agrícoles i pastors. Els agrícoles treballen amb la terra i els pastors amb les ovelles, vaques i bous.

Les dones romanes a la seva casa tenen cura dels seus fills, poques tenen alguna altre feina. Són metges, perruqueres, pedagogues, comadrones... Les dones comadrones curen, a les dones que donen llum.

A la societat romana els esclaus tenen un treball difícil i dur. 

RESPONDE LATINE

Quid facit medicus?

Medicus cum medicamentis homines aegros sanat.

-        Quid facit pater Lucii?

Mercator est.

-         Quid faciunt mercators?

Mercatores viri sunt qui vendunt et emunt merces varias.

-         Quid faciunt feminae Romanae?

Feimnae Romanae in domo sua manent et liberos curant, paucae alia officia habent.

-         Quae sunt obstetrices Romanae?

Obstretrix feminas curat, cum suos liberos pariunt.

-         Quae officia habent viri urbium et agrorum?

Viri urbium et agrorum multa alia officia habent: tabernarius, tonsor, magister, pistor, tinctor et cetera.

-         Quid faciunt patricii Romani?

Primum quaestor est, mox aedilis, praetor, denique consul.

-         Possuntne feminae sanare homines aegros?

No, feminae romanae liberos curant.

IDIOMA DELS GESTOS DE L'ANTIGA ROMA

BESAR A LA BOCA

Quan algú es moria era freqüent que algú de la família o l’ amant fes un petó a la boca al qual. Avui en dia també es fa.

ORELLES DE BURRO

Sinònim de imitar amb les mans unes orelles blanques. Es mostraven les palmes de les mans amb el polze tocant les orelles i movent els dits: això significava també, burla. Per els romans era imitar unes orelles de burro.

L'IDIOMA DELS GESTOS DE L'ANTIGA ROMA

BANYES: És el gest de posar-se el dits al cap imitant les banyes. Varia segons si es posen en direcció amunt o avall.  

TALLA, TALLA: Consisteix en mantenir els dos dits junts, estirar-los horitzontalment, ajuntar-los i separar-los ràpidament del dit polze. I era per dir advertir a algú que parés de parlar. 

L'IDIOMA DELS GESTOS A L'ANTIGA ROMA

Cap alt

Els discursos del dictador italià Benito Mussolini recollien gestos de l'època romana. Es refereix a això Petroni, quan parla d'un personatge que sap que rebrà una herència i estava orgullós de la seva recuperació moral i econòmica. D'aquesta manera, aixecant la barbeta, manifestava el seu orgull.

Tocar-se el nas

Aquest gest no és avui, com tampoc ho era a l'antiga Roma, senyal de bona educació. Els romans consideraven que mantenir el nas neta era símbol de bona educació. Sonar a una altra persona era una gest amb un altre significat: tractar-lo com a un nen.

L'IDIOMA DELS GESTOS EN L'ANTIGA ROMA

Un “tant”:

Quan les persones aixecaven el dit del cor de la mà representava el penis  erecta.

Repicar els dits:

Un gest de repicar els dits servia per enviar una senyal algú perquè fes alguna que ja sabia.

IDIOMA DELS GESTOS DE L'ANTIGA ROMA

Orelles:

A Espanya, Itàlia, Brasil, Uruguay, i Argentina, és molt comú estirar les orelles el dia de l’aniversari, i tot això, ve de la època romana, en la que feien algun gest semblant.

Silenci:

És el gest d’imposar el silenci i es fa portant el dit índex als llavis. 

IDIOMA DELS GESTOS DE L'ANTIGA ROMA

Aprovació: Per comunicar l’aprovació es feia el mateix que ara, moure el cap d’ adalt a baix.

Números: Els romans podien expressar amb els dits de la mà qualsevol número entre l’un i un milió.

Cames creuades: Assentar-se amb les cames creuades es considerava malèfic en l’Antigua roma.

Tocar-se la barba: Fins el S.II a.C no hi van haver barbers. 

PREPOSICIONS

Ad/ per a,  cap a

Adversus / contra

Ante /anar que davant

Apud / bora de ,entre

Circum / al voltant de

Citra / a aquesta banda

Contra/ contra

Coram/ en presencia de

Cum/ amb

Erga / envers

E,ex / de

Inter/ entre

Ob / per, en contra de

Per / per, a través de

Post/ després de

Prae/ davant de

Praeter/ llevat de

Pro/ davant de, en defensa de

Propter/ bora de , causa de

Secundum/ segons

Sine/ sense

Sub/ cap

Super/ sobre

Trans/ a l’altre costat de

Ultra/ més enllà de