VOCABULA NECESSARIA IV:

SUBSTANTIUS	VERBS	ADJECTIUS	PARAULES INVARIABLES
Alea,-ae: atzar Ars, artis: art Astronomia,-ae:astronomia Calculus, -i: càlcul Cera, -ae: cera Geographia, -ae: geografia Grammatica, -ae: gramàtica Histori, -ae: història Instrumentum, -i: instrument Litera, -ae: escrit Ludus, -i: escola Maritus, -i: marit Mathematica, -ae:matemàtiques Materia,-ae: matèria Musica,-ae: música Mythologia,-ae: mitologia Nummus,-i: diners Oratori,-ae: oratoria Philosophus,-is: filòsof Pupa,-ae: nina Rhetorica,-ae: retòrica Schola,-ae: escola Stylus,-i: punxó Tabella,-a: tauler Trochus,-i: cèrcol de metall	Appello: cridar Capio: agafar Doceo: ensenyar Disco: aprendre Fero. portar Lego: escollir Studeo: estudiar Vivo: viure Volo: voler	Necessarium,-a: necessari	Cum (Conj):  com, quan, ja que Post (Prep): després de Duodecim(numeral): dotze Viginiti (numeral):  vint Aut (Conj): o Praeterae (Adv):  a més, en endavant

VIDEO COLLOQUIUM IV

http://www.youtube.com/watch?v=6_5xlLXJaTE&feature=youtu.be

POSIDÓ

Posidó era el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava en vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident.  Estava casat amb Amfitrite. 

MINERVA 

Minerva és la deessa de les ciències i la saviesa. El seu equivalent en la mitologia grega és Atena.  Va formar junt amb Júpiter i Juno l'anomenada tríada capitolina, que tenia el seu temple al cim del Capitoli. Posteriorment va ser identificada amb Atena i en va prendre els atributs, com el casc i la llança.

Com a deessa de l'activitat intel·lectual el seu culte es va relacionar amb el món de l'ensenyament.

   

Venus/Afrodita: deessa romana de l'amor i la bellesa.

Júpiter: déu més important i déu dels llamps. Segons els mites, Júpiter va negociar els principis de la religió romana.

Apol·lo: déu romà. Déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia.  

Mika i Gemma

FRASE SETMANAL

Amicitiae nostrae memoriam spero sempiternam fore 

Espero que la memoria de nuestra amistad sea eterna.

DEESSA DEMÈTER

Demèter:

És la deessa de l'agricultura i les granns collites, filla dels titans Cronos i Rea. Quan la seva filla Perséfone va ser raptada per Hades, déu del món subterrani, el dolor de Deméter va ser tan gran que va descurar la terra; no van créixer plantes i la fam va devastar l'univers. Consternat davant aquesta situació, Zeus, el regidor del món, va demanar al seu germà Hades que retornés Perséfone a la seva mare. Hades va assentir, però abans d'alliberar a Perséfone va fer que aquesta mengés algunes llavors de magrana que l'obligarien a tornar amb ell durant quatre mesos a l'any. Feliç de reunir-se de nou amb la seva filla, Deméter va fer que la terra produís flors primaverales i abundants fruits i cereals per a les collites.

                                                                                                                 Fadwa

DEESSA HERA:

Hera: 

Hera és en la mitologia grega, reina dels déus, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Era mare de Llauris, déu de la guerra, de Hefesto, déu del foc, de Hebe, deessa de la joventut, i de Ilitía, deessa de l'enllumenament. Dona gelosa, Hera perseguia sovint a les amants i als fills de Zeus.

Fadwa

QUID PUERI FACIUNT

Responde latine:

-          Quid faciunt Lucius et Claudia?

Lucius et Claudia sed estudent et ludunt.

-          Cur Claudia quoque fessa est?

-          Certe multum laboro. Rosas capio et villam fero; villa cum rosis meia foesa non est, sed pulchra.

-          Ubi student pueri Romani?

Pueri Romani student in schola.  

-          Quae sunt instrumenta necessaria discipulorum?

Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerae, stylos, et… cibum!

-          Qui discunt pueri post duodecim annos?

Pueri post duodecim annos musicam, mythologiam, mathematicam, geographiam, astronomiam, et historiam discunt.

-          Et puellae?

Puellae sed in domo sua cum familia manent aunt cum maritis suis vivunt.

-          Ubi ludunt pueri et puellae?

Pueri et puellae ludunt atrium.

-          Quid faciunt magistri in ludo?

Pueri in ludo cum magistro student.

-          Quid faciunt pueri in ludo?

Pueri cum talis, nummis, aleis aut cum trocho ludunt; praeterea. Puellae quoque ludunt cum pupis. 

NARRATIO 4. PARAULES AMB CAS ACUSATIU SINGUALR/ PLURAL

scholam/ musicam/ geographiam/ nullam/ grammaticam/ myterologiam/ astronomiam/ materiam/ linguam/ mathematicam/ historiam/ ludum/ calculum/ cibum/ graecorum/ magistrorum/ philosophorum/ artan/ rhetricam/ oratriam/ materias/ ludus/ litteras/ tabellas/ locus/ graecas/ parvus.

NARRATIO 4 EN LLATÍ

Quid pueri faciunt?

Pueri et puella Romani non laborant, sed student et ludunt. Pueri in ludo cum magistro student (“ludus” est locus in quo pueri student; Romani ludum quoque scholam appellant). Pueri qui in ludo student , discipuli sunt. Magistri paucos discipulos in ludo habet et multas materrias docent: grammaticam, calculum et cetera.

Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerea, stylos, et ... cibum!

Cum pueri iam non parvus est, litteras quoque et linguam Greacas discit, quia multos libros magistrorum et philosophorum Graecorum legit.

Magistri semper docere volunt, sed discipuli non semper discere volunt.

Pueri post duodecim annos musicam, mythologiam, mathematicam, geogrphiam, astronomiam et historiam discunt; pauci quoque artem rhetoricam et oratoriam discunt. Post viginti annos iam non student, se laborant.

Puellae nullam materiam discunt post duodecim annos, sed in domo sua cum familia manent aut cum maritus suis vivunt.

In otio pueri et puellae in via aut in domo sua cum amicis ludunt. Pueri cum talis, nummis, aleis aut cum trocho ludunt: preaterea puellae quoque luduunt cum pupis.                                                      

NARRATIO 4

Verbs conjugats:

Laborant:  treballen

Student: estudien

Ludunt: juguen

Apellant: es diuen

Sunt: són

Habet: Té

Ferunt: fer

Decit: diuen

Legit: llegir

Volunt: voler

Laborant: treballen

Manent: manen

Vivunt: viuen

NARRATIO 4. PARAULES AMB CAS NOMINATIU SINGUALR/ PLURAL

pueri / puellae/ romani/ locus/ lodum/ discipuli/ magistri/ calculum/ necessaria/  carae/ cibum/ parvus/ pauci/ viginti/ familia/ praeterea

FRASE SETMANAL:

Fama crescit enudo
El rumor creix viatjant

VOCABULA NECESSARIA I

NARRATIO 4. PARAULES AMB CAS ABLATIU SINGULAR/ PLURAL

cetra / necessaria / intrumenta / sua / familia / martitis / suis / talis / nummis / aleis / amicis / pupis / ludo/ domo / otio / trocho

NARRATIO 4 CATALÀ

Què fan els nens?

Els nens i nenes romans no treballen, només estudien i juguen a l’escola. Els nens a l’escola amb el mestre estudien. “Ludus” és el lloc on només estudien els nens: (els romans també anomenaven ludus a l’escola). Els nens que estudien a l’escola són alumnes. El mestre té pocs alumnes a l’escola i fa moltes matèries; gramàtica, càlcul...

Els alumnes porten el material necessari a l’escola.  necessiten instruments: taulers de cera, punxons, menjar...

Quan els nens ja  no son petits, aprenen literatura i llengua grega, perquè han de llegir mols llibres de mestres i filosofia grega. Els professors sempre estan disposats aprendre però els alumnes no sempre volen.  Els nois desprès  dels dotze anys aprenen musica, mitologia, matemàtiques, geografia, astronomia  i historia,a poc a poc també aprenen arts retòrica, oratòria., desprès dels 20 anys els alumnes ja no estudien, treballant.  Las noies no aprenen mataries desprès dels 12 anys, estan a casa seva amb la seva família o amb els seus marits i fan las seves vides. Al temps lliure els nois i les noies juguen em els seus amics al carrer o a casa seva.  Els nois juguen amb els talis, monedes, amb dau, o el cèrcol, ames les noies també juguen amb nines 

COLLOQUIUM

En llatí:
- Quid nunc facimus?
- In via ambulamus, et iam in villam intramus.
- Quid servae faciunt?
- Servae fessae sunt quia nimis laborant et in atrio sedent.
- Ego quoque multum laboro.
- Ha, ha, laborasne? Quid facis?
- Certe multum laboro. Rosas capio et in villam fero; villa cum rosis meis foeda non est, sed pulchra.

En català:
- I ara què fem?
- Estem caminant per entrar a la vila.
- Què fan les serventes?
- Les serventes estan molt cansades i s'assenten al atri.
- Jo també tinc molta feina.
- Ha, Ha, treballes? Què fas?
- Es veritat tinc molta feina. He de portar les roses que agafo a la meva vila; el poble amb les meves roses no es lleig, es maco.

VÍDEO COLLOQUIUM

Rayhana i Cristina: