Ut sementem feceris, ita metes
El que sembris serà el que recolectis.
dimarts, 11 de març del 2014
LES OBRES
PÚBLIQUES
Una
de les principals característiques dels romans era el seu sentit pràctic. Ho
van demostrar amb les obres públiques que van trobar als seus territoris
conquerits. Les seves obres son:
·
ELS
AQÜEDUCTES: Servien per abastar l’aigua a les ciutats. Una de les més
importants són les <<Les Ferreres>> de Tarragona.
·
ELS
PONTS: Són vies de comunicació ja que serveixen per travessar rius i rierols. A
Hispania n’hi havia molts: un d’ells és el de Mèrida.
·
LES
TERMES: Aquestes construccions tenien una doble finalitat: la higiene i
l’entreteniment durant el temps lliure. Aquest tipus d’edifici tenia tres
sales: el frigidarium, per el bany
d’aigua freda; el tepidarium per el
bany tebi i el caldarium per el
calent. Els banys d’homes estaven separats dels de les dones.
LES VIES: Els romans van construir una extensa xarxa de carreteres cap a Roma. Aquestes
carreteres eren e pas dels viatjants, dels estudiosos a la recerca, de famosos
mestres i per importar productes de les zones més llunyanes. Una de les més
importants és la Via Augusta.
·
ELS
MONUMENTS COMMEMORATIUS: A la vora de les ciutats i a la vora de les vies hi
havia monuments commemoratius de personatges que hi estaven relacionats per
algun fet com avui en dia l’arc de Berà que
es troba a la Via Augusta.
Les classes socials
Els homes lliures:
Eren els ciutadans
amb plenitud de drets; i els estrangers que residien a Roma, però ni tenien
drets polítics. N’hi havia de diferents classes:
- Els patricis
- Els plebeus
- Els cavallers
- Els clients
Els esclaus
Estaven considerats
com a objectes i no com a persones, eren presoners de guerra, fills d’esclaus,
nens segrestats per pirates o ciutadans que perdien la llibertat a no complir
alguna de les seves obligacions.
Els llibers eren
els esclaus que havien obtingut la llibertat. No gaudien de tots els drets:
- No podien
tenir càrrecs públic ni tampoc contraure matrimoni amb persones lliures.
LA CASA ROMANA
CARACTERÍSTIQUES:
Hi havia dos tipus de casa: la domus que tenia una
funcionalitat horitzontals i unifamiliar i la insula que s’ha sembla els pisos
de la ciutat.
PLÀNOL I DISTRIBUCIÓ DE LA CASA:
El pati interior buit sense teulada s’anomenava atrium i l’obertura de la teulada per on
penetrava l’aigua és l’impluvium, que
és l’espai on es recull l’aigua i el peristylium
l’espai d’ampliació amb més cel obert.
El vestibulum
és el rebedor per on es passa per un corredor que dóna a la fauces, un tipus de rebedor provisional.
El tablinum era
una gran habitació situada a la part oposada de l’entrada utilitzada com a
despatx. I l’exedra era una estància
àmplia com la casa. Els cubicula eren
els dormitoris. La culina és la cuina
que mai tenia un lloc fix i s’habilitava a qualsevol racó de la casa.
El triclinum era la zona que comunicava al passadís i la cubicula eren habitacions al voltant de
l’atrium. La tabernae eren petits
establiments comercials que a vegades servien de dormitoris per al servei.
dilluns, 10 de març del 2014
Els espectacles
Els circs, els amfiteatres, el
teatre
Els jocs (ludi), tenien a Roma un caràcter
religiós. Els més importants eren: els Ludi Romani, els Plebeii, els Ceriales,
els Apollinares, els Megalenses i els Florales, que tenien les seves dades
establertes. També se celebraven jocs en ocasió dels funerals d’alguna raó
especial. Els jocs es feien als circs o als amfiteatres.
ELS CIRCS
Als circs se celebraven les carreres de carros,
que podien ser de dos cavalls o bé de quatre. El circ era rectangular i acabat
en corba als seus extrems, al mig, hi havia una espècie de mur on al voltant
seu hi corrien els cavalls. Durant l’època imperial hi havia grans societats
que posseïen cavalls i carros que presentaven a les carreres i es distingien
pels seus colors: verd, blanc, blau, etc. 
ELS AMFITEATRES
Eren de forma ovalada i s’hi feien els jocs de
gladiadors, les lluites entre animals o d’animals contra persones i naumàquies.
L’amfiteatre més famós és l’anomenat Colisseu,
començat per l’emperador Vespasià. Tenia una capacitat per a cinquanta mil
espectadors.
EL TEATRE
El primer teatre de pedra va ser construït per
Pompeu. Els romans, eren molt afeccionats a les representacions de comèdies.
Les comèdies més famoses són: Anfitrió, La comèdia de l’olla i El soldat
fanfarró.
El públic, durant les representacions, es
comportava de forma tumultuosa: cridava, menjava… en realitat, el teatre, era
per damunt de tot una diversió popular.
EL CALENDARI
Divisió de l’any
En un principi el calendari
romà era llunar i constava de 10 mesos, que rebien els noms següents: Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quintilis,
Sextilis, Augustus, September, October, November, December.
El rei Numa Pompili hi afegí
els mesos Ianuarius, en honor del déu
Ianus, i Februarius, que rep el nom de les februa, o festes de purificació.
A partir de setembre, els
mesos encara conserven encara avui al nom original.
Divisió del
mes
Cada mes tenia tres dates
fonamentals:
Kalendas,
que era el
dia 1 del mes.
Nonas,
que era el 5
(en els mesos de març, maig, juliol i octubre era el dia 7).
Idus,
que era el
dia 13 (excepte en els mesos abans indicats, que era el 15).
Març, maig, juliol i octubre
tenen 31 dies. Febrer en tenia 28. Els
altres mesos eren de 29 dies.
A l’època de Cèsar es va
reformar aquest calendari i es va convertir en solar.
Divisió del
dia
El dia estava dividit en
quatre parts:
Hora prima: de les 6 a les 9
del matí.
Hora tertia: de les 9 a les
12
Hora sexta: de les 12 a les 3
de la tarda.
Hora nona: de les 3 a les 6
La nit es dividia en:
Primera vigilia: de les 6 de
la tarda a les 9.
Secunda vigilia: de les 9 a
es 12
Tertia vigiia: de les 12 a
les 3 de la matinada.
Quarta vigilia: de les 3 a
les 6.
LA RELIGIÓ
ELS DÉUS ROMANS:
Els antics romans
adoraven els numina, forces de la natura que resideixen en les coses, en
els éssers de la natura. La vida d’un romà estava dirigida per ells. En un
principi no tenien representació humana.
El culte familiar
estava format pels Lares, déus de la casa; els Penates, déus del rebost; i els
Manes, que eren les ànimes dels morts.
Els temples eren petits, eren la llar dels déus.
Tenien forma rectangular però n’hi havia algun de circular.
EL CULTE:
Consistia sobretot a fer sacrificis i ofrenes a
la divinitat. Generalment s’immolaven animals però també n’hi havia d’incruents,
que consistien a oferir fruits, vi, llet... Aquests sacrificis eren acompanyats
de pregàries i es feien fora del temple.
El culte familiar el realitzava el pare de la
família.
L’ART DE L’ENDEVINACIÓ:
Els romans tenien el costum de consultar la
voluntat dels déus, abans de prendre una decisió important, com la d’entrar em
combat, declarar la guerra a l’enemic...
Hi havia diferents mètodes:
1) Els augurs, eren els encarregats de predir el
futur.
2) Els harúspices ho feien mitjançant l’observació
de les entranyes dels animals.
3) La interpretació dels somnis.
ALTRES CULTES:
Tot i que durant la República ja n’havien sentit
l’atracció, és durant l’imperi quan s’estenen a Roma els cultes orientals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)