EL CALENDARI

Divisió de l’any

En un principi el calendari romà era llunar i constava de 10 mesos, que rebien els noms següents: Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quintilis, Sextilis, Augustus, September, October, November, December.

El rei Numa Pompili hi afegí els mesos Ianuarius, en honor del déu Ianus, i Februarius, que rep el nom de les februa, o festes de purificació.

A partir de setembre, els mesos encara conserven encara avui al nom original.

Divisió del mes

Cada mes tenia tres dates fonamentals:

Kalendas, que era el dia 1 del mes.

Nonas, que era el 5 (en els mesos de març, maig, juliol i octubre era el dia 7).

Idus, que era el dia 13 (excepte en els mesos abans indicats, que era el 15).

Març, maig, juliol i octubre tenen 31 dies. Febrer en tenia 28.  Els altres mesos eren de 29 dies.

A l’època de Cèsar es va reformar aquest calendari i es va convertir en solar.

Divisió del dia

El dia estava dividit en quatre parts:

Hora prima: de les 6 a les 9 del matí.

Hora tertia: de les 9 a les 12

Hora sexta: de les 12 a les 3 de la tarda.

Hora nona: de les 3 a les 6

La nit es dividia en:

Primera vigilia: de les 6 de la tarda a les 9.

Secunda vigilia: de les 9 a es 12

Tertia vigiia: de les 12 a les 3 de la matinada.

Quarta vigilia: de les 3 a les 6.

Aquets espais no eren exactes, ja que variaven segons les estacions, per què consideraven dia l’espai comprès entre la sortida i la posta del sol, i nit, la resta. Les hores del dia eren més llargues a l’estiu que a l’hivern, i a la inversa passava a l’hivern.